Uriel Beltran, futur perfecte?.

Com és que un bloc adherit a Blocs amb estrella pot titular un post d'aquesta manera, us preguntareu?. Serà que, com Sant Pau camí de Damasc, l'autor ha vist la llum i ha caigut del cavall?,

o, tal volta, pensareu, ens trobem amb el prosaic cas de l'ase que, a força de fer camí, encerta la drecera correcta (opció validable). M'explico:
De bon principi creia en la possibilitat d'entesa entre RCat i EI, pensava que era viable la formació d'una candidatura renovadora de consens. Estava convençut que Carretero aportava un bagatge de coherència i dignitat personal d'alt valor testimonial i que EI disposava de la millor gent i d'un projecte de futur més ben travat. La lògica indicava que seria possible l'acord.
Què ha passat, doncs?. Per les informacions que tinc (si no són certes que ho desmenteixin els protagonistes), en Jaume Renyer va intentar pactar amb Carretero un programa de consens i una candidatura comú, sembla ser que Carretero es va negar en rodó a acceptar que la persona proposada per EI, per a Secretari General, fos l'Uriel Beltran, volia una persona de la seva més estricta confiança. Aquest fet em va fer començar a dubtar, a què venia aquesta imposició?. No crec que ERC hagi d'estar sotmesa als encerts o errors d'una sola persona, volem sortir del foc per caure a les brases?. Cal una direcció col.legiada, ni que sigui per una raó tan senzilla com que és més fàcil que s'equivoqui una sola persona, per genial que sigui, que no dues dotzenes, conjuntament. També hem de valorar que Esquerra Independentista disposa de més avals que RCat i, per tant, no té gaire sentit aquesta imposició. S'ha de negociar desde el respecte i la igualtat, crec. Això és bàsic.
Simultàniament van començar a aparèixer a Blocs amb estrella escrits on s'explicava una mena de teoria de la conspiració, a la copeliana manera : EI marca blanca de Puigcercós per dividir als renovadors i que tot era culpa de l'Uriel. No es contemplava, a Blocs amb estrella, altra opció que no fos la integració estricta d'EI dins Rcat, sense valorar que EI no és una aposta personal sino el projecte d'un nombrosíssim grup de gent amb un ideari i un programa. Massa visceralitat, masses suposicions subjectives i poca racionalitat. Aquest no és el camí!.
Analitzem els dos sectors:
En primer lloc penso que els dos grups no són antagònics, sino complementaris.
La gent d'en Carretero ha estat titllada pels seus detractors com a ruralista i dretana. No és ben bé això. Cal destriar el gra de la palla.
Rcat té la seva força principal a comarques del pirineu, basicament, on Carretero exerceix un notable i merescut lideratge, també té incidència en sectors escampats del territori on preval la idea de l' ERC insobornable pre-tripartit. És gent sana que representa, potser, part de l'esència nacional del partit. Sobre la qüestió "dretana", anem per pams. No va errat Carretero quan defensa que cal ampliar la base social, que poc avançarem cap a la independència si seguim el model de la CUP, que cal aglutinar més sectors de la societat. Les seves majories absolutes a Puigcerdà l'avalen, ningú pot negar que ha fagocitat PSC i CiU; al contrari amb el que ha passat amb l'estratègia, mal portada per l'aparell d'ERC, en el tripartit. Cal concretar, però, aquesta obertura, per tal que no es malmenin les arrels inequívocament esquerranes del partit. Programa, doncs.
Esquerra Independentista s'identifica millor amb el sector jove i urbà (cal tenir en compte que aquest és el gruix absolutament majoritari del partit). També disposa de figures, com l'Hèctor Lopez-Bofill, l'Elisenda Paluzie i molts d'altres, que representen la renovació i el carisma que fa creïble el projecte de l'independentisme d'esquerres.
Si del que es tracta, que és del que parlem, és de com recuperem els 350.000 vots perduts i ,també, de no perdre els que resten, qualsevol expert amb marketing polític us dirà que aquesta opció és la única amb possibilitats reals d'aconseguir aquest objectiu, sobretot si es fa amb combinació amb RCat, que la reforçaria notablement.
Sóc totalment independent, per tant la meva opinió no està segrestada per cap interès personal. Fins fa poc no coneixia en persona cap dels protagonistes electorals d'ERC. Fa uns dies vaig conèixer la Ruth a un sopar organitzat per Rcat a Matadepera, em va semblar una persona excel.lent, afable i preparada. La seva exposició dels problemes d'ERC i de com s'havien de superar va ser impecable. Fa poc he sopat a Terrassa amb l'Uriel. La impressió que em va produir no desmereix gens la que em va causar la Ruth; el vaig veure honest, agradable, àgil, molt preparat, sincer i planer. La seva anàlisi de la situació política coincidia molt amb el de la Ruth. L'acord és possible.
Si més no, el temps juga a favor de l'Uriel pel fet que és l'únic que aglutinarà vots de tots el sectors. Expliquem-ho:

Analitzar les dues candidatures oficialistes és delicat. Si bé hi ha fidelitats personals o ideològiques que aglutinen ambdós nuclis, no és menys cert que hi ha un component de supervivència política i inclús laboral que ho enverina molt. D'aquí que hi hagi tant de nervis. Precisem, també, que per molta importància que es doni a l'aparell i als càrrecs amb sou, aquests sols representen, aproximadament, entre un 10 i un 20% de la militància, el 80% no té el seu vot compromès per interessos personals. Hi ha vida fora l'aparell.
L'actuació de l'aparell vendrellenc poca relació té amb l'escola versallesca. Els carodians saben que perdre vol dir ser purgats, defenestrats. Ai dels vençuts!.La gent del Puigcercós tem el mateix en cas contrari. Ambdós coincideixen en tenir clar que ells no són la renovació i que la seva victòria no farà recuperar els vots perduts, ans el contrari. Saben que si ells guanyen perd ERC. Saben que només els renovadors poden salvar ERC del desastre definitiu. Que l'Uriel és la solució. Què faran doncs?. Entre el 20 i el 30% dels seus votaran un president de la pròpia candidatura, per tal de tenir algú dels seus a la cúpula i parar el cop (allò de tenir una pica a Flandes) i, sense que se sàpiga, votaran l´Uriel per secretari general, que és el que creuen necessari politicament i desitgen interiorment.
També hi ha el factor psicològic, que és important. Votar l'Uriel significa evitar un Secretari General del sector "enemic". L'Uriel és bon nanu i preparat -pensaran- i abans que ser escombrats pels altres, millor que guanyi ell. Els percentatges aniran ajustats i una fuga de vots, per limitada que sigui, decidirà el guanyador i és aquí on es validarà la meva tesi.
Els darrers tres dies de campanya, quan arribi l´hora de temença, hi haurà forts moviments estratègics que poden arribar a dur a la renuncia d´alguna candidatura en favor d'una tercera, al temps. La solució senzilla serà la solució.
















































webcam Tossa de Mar
















