Llimacs prepotents, escampadors de mocs, babosos cucs....

A tots vosaltres: polítics corruptes, encobridors de lladres, boques comprades, voluntats venudes...A tots vosaltres; polítics que us despengeu ara, pontificant, impertèrrits, que la corrupció és intolerable, que s'ha de corregir, demanar perdó i que, si més no, cal posar-hi esmena, bo i nomenant qualque comissió amb l'objectiu d'estudiar implacables mesures correctores -més endavant, però, quan la cosa es calmi...no prenguéssim mal-. Amagueu, però, miserablement amagueu, que fa anys i panys que tothom sap el que estava passant (vosaltres els primers), El saqueig era de general coneixement. Vosaltres, inànimes com sou, ho heu tapat, encobert i silenciat tot. No teniu, en conseqüència, cap credibilitat a l'hora de dirigir-vos al noble poble del Principat de Catalunya; sinó es per dir un sec i breu: pleguem!.

A tots vosaltres us diem, clar i català:

Llimacs prepotents, escampadors de mocs, babosos cucs que llisqueu damunt la vostra pròpia inmundícia. Que no hi hagi foc prou roent que pugui redimir els vostres crims; sereu trepitjats, escarnits, escupits, esmicolats i abocats a la xena dels porcs, que, en veient-vos, vomitarà, pels segles dels segles. Amén.

A Sant Martí del Canigó...poema de Joan Salvat Papasseit

LES GORGES

A Sant Martí del Canigó
la veu ressona que us esglaia.
Diu: Catalunya!
i la remor
sempre contesta: Esclava a Espanya.
Si prens coratge
els ulls al cel
i alces el braç -gest de venjança,
a Sant Martí sents una veu
i a cau d'orella:
També a França.

Joan Salvat Papasseit.

Si voleu saber més sobre l'evolució independentista de Joan Salvat Papasseit, cliqueu: Jordi Corominas: El catalanisme de Joan Salvat-Papasseit.

El Canigó, estel blanc damunt les terres ocupades.

Discurs del rei Martí I l'Humà a les Corts de Perpinyà el 29 gener 1406

Jaume I

"E, fe que devem a Déu, pus aquells de Cathalunya, que és lo millor regne d'Espanya (concepte geogràfic, no polític) el pus honrat, el pus noble, per ço car hi ha quatre comtes, ço és, lo comte d'Urgell, i el comte d'Ampúries, i el comte de Foix, i el comte de Pallars, i hi ha richs hòmens, que per un que aquí n'aja (a Aragó) n'à quatre en Cathalunya, i, per un cavaller, n'à en Cathalunya cinc, i per un clergue que ací aja, allà n'à deu, i per un ciutadà honrat n'à en Cathalunya cinc"
Llibre dels feits del rei Jaume I, capítol 392

A la tardor de 1347, tornant de Saragossa, el rei Pere III el Cerimoniós explica així la seva arribada a les portes de Catalunya:

"E com fos en vista la Fraga, mossen Bernat de Cabrera nos dix:
-Senyor,veets aquell lloc?
E nós li diguem: -Hoc (sí).
-Doncs, de Catalunya és.
E nós en aquella hora diguem:
- O terra beneïda, poblada de lleialtat. Beneït sia nostre Senyor Déus, qui ens ha lleixat eixir de la terra rebel e malvada (Aragó) i punirem aquells qui hi miren mal (a Catalunya)".

Crònica de Pere III el Cerimoniós

Trobant-se el rei Pere II el Gran a Saragossa, reuní als nobles i rics hòmens d'Aragó i els digué les següents paraules:
"Barons: llong temps só estat en aquesta terra ab vosaltres...Mas jo no em puix aturar per neguna res, per tal car jo sé per cert que el rei de França ab tot son poder ab ajuda de l'apostoli, s'aparella de venir sobre mi e ma terra, ço és a saber, Catalunya...i, com jo hagués perduda la terra de Catalunya, ja no en cobraria d'ara tant bona".

Llibre del rei en Pere. Crònica de Bernat Desclot-capítol 132.


Discurs del rei Martí I l'Humà a les Corts de Perpinyà el 29 gener 1406.

Bona Gent : Nos volenls seguir la manera antiga é acostumada per nostre predecessors, que en lo principi de llurs Corts acostu- man de dir algunes coses per edificació de llurs pobles ; nos havem proposat de parlar deia glòria del principat de Cathalunya ; é pen sants en axo, ocorrenlnos un dit de Isaies, que diu : Clama, quid clamabo ? Omnis caro fatnum et omnis glòria ejus quasi flos agrí ; eMtatum est janum et cecidit flos. Nostre Senyor dix al profeta : Crida, dix lo profeta, què cridaré? respon nostre Senyor : Crida, que tota carn es fe, y tota la glòria axi com a flor del camp, en loqual sccat es lo fe y caygué la flor. Per lo que : Nos vehent, que nostre Senyor havia en tan poca reputació la glòria munda- n.al, ue sabiain de quens parlassem ; sinó que estants en aquest solemne y aprobat de sancta mare Església, que hom appela sanc- Seduli, de Carminé paschali^ que en lo primer llibre seu nos dona regla é motiu al nostre dubte > dihent : si los gentils ab pompa hant fet llibres de llurs ficcion é mil falséas, segons diu Ovi- di en lo Metamorfosis ; é si los gegants é los centaures per crueltat se fehien posar escrits de llahors, é archs triumphals, é columnes, per memòria de llurs batalles, segons diu Suetonio ; é si de coses no veres, impertinents é impossibles han volguda tenir la trompa de mendida per llahors de llurs aínichs, segons fa Homero in Iliade : què devem nosaltres fer, que som christians é seguim la veritat, que vehem la causa manifesta, é ohim la veu divinal tot dia ? Nos direm les gràcies, que nostre Senyor a feies à tots ; é no direm les llahors d'aquells qtiiu mereixen, é no divulguerém los mèrits d'aquells, que han virlnosament treballat ? E-no diu lo Ecclesiaslich : Laudemus viros gloriosos et parentes nos- tros in generatione suà, cap. 44> Hohem los varons gloriosos , é los nostres parents en la sua generació ? E donchs, : Nos volents seguir aquesta ordenança en vos altres, que sots una part insigne y poderosa de nostra senyoria, no fictament, no manlevadement, no per faules , no per llahor pintada, quare non sunt mihi loquelce, neque sermones ; mes tan solament pera manifestar la glòria de nostre Senyor, que ha obrada en vosaltres. E per tal, com no devem callar la virtut, la glòria é la noblesa del principat de Cathalunya é dels Cathalans, podem verificar la paraula per Nos commençada: Gloriosa dicta sunt de te.

Noble Cort, é noble principat de Catalunya, é vosaltres Calha- lans : glorioses coses son dites de vosaltres ; per lesquals paraules sont demonstrades dues conclusions fort singulars : primo com la virtut molt famosa es elarament demonstrade, guia gloriosa dicta sunt : secundo de la gent fort valerosa per tot lo mon nomenade , quia de te.

^Suit l'éloge des Catalans, et rénuméralion historique des actions et des évènemens les plus memorables.) Ce Discours est terminé par la péroraison suivante :

Peró per conclusió de nostres paraulas vos volem dir un acte fort virtuós, quel Rey nostre besaví feu, quant tramés lo Rey nostre avi son fill en la conquista de Sardenya; lo qual tenint la bandera nostra real en las mans, li dix aquestas paraulas: Fill, yous do la bandera nostra antigua del principat de Catalunya, la cual ha un singular privilegi, que es ops que guardets be, lo qual privilegi no es res falsificat, ne improvat, ans es pur é net, é sens falsia é macula alguna, é bollat ab bolla d'or, y es aquest, ço es; que null temps en camp, hon la nostra bandera real sia estada, ja mes no fou vençuda, ni desvaratada, é açó per gracia de nostre Senyor, é per la gran feeltat é naturalesa de nostres sotsmesos; é per aquesta rahó podem atribuir à vosaltres ço que dix Julio César, venint de la conquista de Alemanya, als seus sotsmesos.

Alçats, alçats las vostras Banderas, car dignes sots de haver la senyoría de Roma, axiu recita Luca en lo primer Libre seu de las batallas. Be donchs podem dir á vosaltres:

Alçats, alçats les vostras banderas, car dignes sots de possehir lo principat de Catalunya.

http://argumentari.blogspot.com/

Un cant a les terres catalanes del nord, regalades a França pel rei castellà- Darrera les muntanyes. Lluís Llach.

Quan el tripartit s'escoli pel forat de la pica...

Quan el tripartit s'escoli pel forat de la pica i, com riuada de xena, vagi cap a mar; una nova plaga caurà damunt els catalans: la Sociovergència i Unió.
Ai! dels poca-penes que segueixin el lema electoral sociovergent: "Más Montilla!", no hi haurà prou llençols al Principat per eixugar les seves llágrimes!.

El PNE (PP-PSOE), principal impulsor de la misèria a Catalunya.

Alícia Sánchez Camacho, en una recent visita a Terrassa, ha declarat: "els pressupostos generals de l'estat van contra els interesos de Catalunya". I ha quedat tan ampla!

Qui, realment, va contra els interessos de Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, sou tu i el José Montilla: caps del bicèfal Partido Nacionalista Español PNE (PP-PSOE)- delegación nordeste.
El projecte polític que defenseu, promou i justifica, per la seva pròpia naturalesa imperialista i parasitària, l'espoli de més de 21.000 mil.lions d'euros anuals a tots els catalans. Tens idea una idea aproximada, Alícia Sánchez Camacho, de la qüantitat de catalans i catalanes que passen gana i misèria per culpa de la vostra deplorable actuació anti-social que arruina el futur dels vostres conciutadans?. Saps, Alícia, que tu i el Montilla no sou la sol.lució sinó part fonamental del problema?. Saps que ser seguidor vostre és ser còmplice de la misèria?. Com podeu anar pel carrer sense que us caigui la cara de vegonya?. Com podeu mirar la gent a la cara?. Inconsciència o mala fe?.

Sense vosaltres, sense el vostre jou, sense la submissió imposada, sense Espanya; Catalunya seria el quart estat europeu en renda per càpita. Gràcies a vosaltres - o per culpa vostra, millor dit-, Catalunya és, només, una miserable regió d'aquesta monarquia bananera que vosaltres anomeneu Espanya. Una nació que podent ser pròspera i exemplar, es troba en l'oprobi que molta de la seva gent, dels seus nens, dels seus avis, ha de passar gana, Alícia.
Millor no doneu lliçons de res. Vergonya us hauria de fer ser servils promotors i executors de l'opressió secular del Principat de Catalunya. Vosaltres sou qui porteu la fam als nostres compatriotes. No ens feu perdre el temps amb les vostres "politiquetes " espúries, no ens interesseu gens...
Podeu, només, obrir la boca per demanar-nos perdó, sinó és per aquest motiu que us rescabalaria l'honor, millor calleu, Alícia Sánchez Camacho i José Montilla.

I ara digueu: admirarem per sempre més Piero della Francesca

-Mort d'Adam-

I ara digueu: admirarem per sempre més Piero De Benedetto Dei Franceschi (Sansepolcro, Toscana, 1416-1492), gran artista i millor conductor.